Cartes X Presidents: Els núvols de la memòria digital Les generalitats (valenciana i de Catalunya ) son el mateix ?
Quan les bones idees s’ofeguen entre la foto política i el silenci administratiu
Per Andreu Campanario
3 de novembre de 2025
Avui, veient per televisió la intervenció del president Mazón, m’he trobat fent un d’aquells viatges involuntaris als núvols de la memòria. Un salt enrere de dues dècades, fins a una visita a València, quan el president de la Generalitat Valenciana era Eduardo Zaplana i jo hi anava a entrevistar-me amb la seva consellera de Benestar Social.
Recordo la seva eufòria mentre em presentava un projecte que —segons deia— havia de “portar Internet a tothom”. Era l’època daurada de la “societat de la informació”: ordinadors nous, connexions de banda ampla naixents i un discurs polític que prometia que el futur seria digital per a tothom.
“Hem creat una xarxa de centres per facilitar i promoure l’ús d’Internet entre tota mena de gent”, em va dir, amb orgull i aquell entusiasme tan propi dels projectes acabats d’inaugurar.
La iniciativa sonava prometedora: sales amb ordinadors, connexions a Internet, portàtils i càmeres digitals disponibles fins i tot en préstec. Però la realitat que vaig trobar, voltant per diversos centres, era ben diferent. Estaven buits.
“Aquí no ve ningú”, em van confessar els responsables. “Tenim quatre ordinadors, una connexió i dues càmeres... però la gent no sap què fer-hi.” Aquells espais havien nascut sense ànima, sense un pla per dinamitzar-los ni implicar-hi el teixit social.
Durant dies vaig preparar una proposta per activar aquells centres: tallers per a gent gran, formació per a joves, col·laboracions amb entitats locals, activitats culturals. En definitiva, fer que la tecnologia servís per connectar persones, no només màquines.
La resposta? El silenci. Ni a València ni més tard a Barcelona, on vaig presentar una versió adaptada de la proposta coincidint amb el projecte dels punts
